Per
enèsima vegada, aquí estic, en l’inici d’un nou periple que algunes opinions
podrien disfressar com odissea, res més lluny de la realitat. M’encamino a
Tailàndia per repetir el dejú que ja vaig experimentar l’any que passat, però
aquesta vegada tant els objectius, com la predisposició són ben diferents. La
primera vegada era un experiència més, una de tantes que intento obligar-me en
aquesta recerca continua cap a lo desconegut, que obliga a testar noves
experiències en tot moment; els efectes d’aquestes van ser tant impactants que
allà mateix em vaig prometre de repetir-ho però variant-ne profundament els
objectius.
Intentaré
allargar-ho a dues setmanes, a diferència dels set dies de l’any passat, a més
pretenc un continuació del mateix, és a dir, no només fer-ho i retornar d’una
manera gradual a la vida que fins ara considerava i experimentava com estàndard,
sinó que suposi un canvi vital i continuat. Com sempre, l’èxit de l’empresa
només té un element diferenciador.
L’haver
aconseguit el desitjat objectiu de poder reduir la meva aclaparadora, fins el
moment, vida professional, al mínim i en conseqüència tenir que decidir un nou
model de vida, no ha tingut l’efecte pretès sinó ans al contrari m’ha afeblit
la voluntat i ennuvolat la visió, és per això que urgeixo una catarsi mental
que em porti cap més clares perspectives, aquest sens dubte seria un dels
principals motius que han desencadenat en aquesta nova empresa, però no l’únic,
evidentment.
Tants
anys a Xina han tingut un efecte devastador en la meva ja de naturalesa dèbil
psique, sumarem doncs aquest altre motiu al que exhibia en el paràgraf anterior
i acabaríem l’equació amb la necessitat d’una neteja també física, víctima
d’excessos obligats i gratuïts, fills d’una època tan plena i gratificant com
implacable i enverinada.
Cadascú
de nosaltres intenta mantenir l’equilibri te la pròpia balança referenciant-se
en les pròpies eines i característiques; jo que sóc persona d’extrems tinc que
evidenciar-ho amb mesures que a ulls aliens poden sembla desesperades o
radicals. Tinc però una creixent esperança de tenir la capacitat de modificar
la meva pròpia naturalesa, el jutge? Com sempre el temps, mentrestant jo
seguiré lluitant per arrabassar les meves pròpies fronteres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario