Manifestació 10 de Juliol

No va ser un acte de rebuig, ni de trencament, per mi no va suposar una crida a la independència.

Més de la meitat de la meva família és espanyola, com gran part dels meus amics y coneguts. Sempre he pensat i pensaré que lo millor és la unió, que si en comptes de Catalunya i Espanya, som tots un país, millor; que si en comptes d’Espanya fóssim Europa, encara molt millor i que la perfecció seria que el món tingués una sola bandera. Però deixant a banda les utopies, el que sí que queda clar és que la unió fa la força i que millora l’essència humana. Però igualment clar és, que s’ha de respectar el espai individual i grupal de les persones, que les imposicions no són netes i que la justícia, tot i ser difícil de definir, és necessari fer-la complir.

Sempre m’he considerat apolític, tot i que considero que és el millor sistema que hi ha, ja que no en conec cap de millor, no li dono suport. La masses són de fàcil manipulació i la democràcia es basa en la manipulació de les masses. Per contra, respectaré el que les masses votin i, intentaré, sempre i quan no contradigui els meus principis, complir totes aquestes decisions que hagin sigut validables pel poble del que en sóc ciutadà. Però és en aquest punt, on ha sorgit una de les causes que m’han portat el carrer, hi havia un compromís que no només no han complert, sinó que a més a més han posposat fins que han volgut i quasi de forma burlesca han acabat decretant. Sí, aquest és un dels motius que m’ha portat el carrer, que la classe política, una classe formada, amb cultura i que representa la voluntat del poble hagi estat no només desconsiderada sinó al mateix temps irrespectuosa.

Tornant el tema de la meva família i amics, m’agrada Espanya, em sento Espanyol, tot i que en part, ja que m’he passat la vida a Catalunya. Estic molt d’acord en que una comunitat com la nostre, avesada històricament els negocis, amb una bona situació geogràfica i amb una gent acostumada al treball dur i la superació, ajudi a comunitats amb més dificultats i amb una pitjor herència tan històrica com geo-econòmica. Aquest és un principi que sempre incentivaré, però no ens poden pagar amb la falta de respecte, amb la marginació política, amb la retallada d’identitats o amb una falta de simpatia històrica. Això em fa i em farà sortir al carrer, però poca cosa més, perquè jo no sóc guerriller, perquè jo poso per davant al conjunt i sobretot perquè tinc sobrats recursos per readaptar-me, però tingueu en compte que jo sóc una minoria, i que tot i que som una nació petita, no recomanaria despertar-ne la majoria.