Tot està preparat, els
requisits necessaris per la consecució d’allò que fins i tot a dia d’avui
continua presentant-se com MOLT improbable, estan llestos. Quan més a tocant a la
meta em trobo, més abstracte em resulta. Això no vol dir de cap manera que tingui
el més mínim dubte dels meus pretèrits plans, ni que aparegui alguna
resistència al canvi. El que sí suposarà és convertir-me en mereixedor
d’aquestes fites per rellançar-ne de noves.
Les poques ànimes que
coneixen “El gran pla”, comencen ara presentar-se ara com a veus de
consciències que intenten extreure’n les ombres, això si és que realment n’hi
ha... jo les entenc a totes, entenc que algú que mai ha estat capaç a seguir
amb diligència les pròpies aspiracions, les reals i inalterades, tinguin resistència
natural a la possible consecució d’aquestes tot i que siguin de caràcter aliè.
És per ells que encara em trobo més motivat, perquè vegin que no només és
possible sinó que a més, amb total convicció es pot convertir amb probable.
Els mesos restants que
poden quedar per la finalització de l’última part d’aquest primer trajecte, la
més crítica i important, d’aquest nou repte, seran però de màxima complexitat.
L’últim tram fins fer cim també és el de més delicadesa i esforç de tots, és
doncs aquí on es visualitza l’autèntica fortalesa del muntanyenc. Igualment
important és recordar que lo important al final no serà arribar el cim sinó el
recorregut que haurà estat necessari per arribar-hi, això és el que elimina tota
por a un possible fracàs.
Tant bon punt
m’asseguri d’aquesta primera important victòria, oficialitzaré el contingut de
l’empresa. Crec que és la manera més honesta per fer-ho, si tenim en compte que
per motius personals, no puc revelar-ne el contingut fins que no me’n hagi
assegurat la seva consecució. També us aclareixo que una vegada surti a la
llum, aquesta explicació quedarà fàcilment compresa.
La dedicació absoluta
i d’alta intensitat que em requereix aquesta última part del trajecte, em
regala ben poques hores, aquest és el principal motiu per aquest prolongat
silenci al blog, amb l’anunciació definitiva que tindrà lloc si tot va bé el
Juny d’aquest mateix, quedaré exculpat quasi de ben segur també d’aquest silenci.
No només se’n ha vist afectat el blog, també família i amistats en “sofreixen”
els efectes, tot i que estic convençut de la seva comprensió. Fins aviat doncs
i estigueu atents: la veritat serà revelada.
Abans de marxar,
deixeu-me recordar a aquells el qui he confiat part d’aquest pla, dic "part" perquè ningú en té el dibuix complet encara, continuïn respectant el conveni de
confidencialitat que acordarem el seu dia, gràcies.
